El divendres se n'anarem a vore la catedral de Notre Dame (Nuestra Señora), aquesta catedral d'estil gòtic va tardar 118 anys en construir-se, i es molt coneguda ja que contè les famoses gargoles del compte del "Jorobado de Notre-Dame". Al campanar de Notre-Dame s'accedeix per unes escales de cargol, exactament 400, quan arrivarem dalt ens feia falta una botella d'oxigen. Desde dalt es veu una panoramica de Paris preciosa, a més veus de prop les gargoles i la campana principal de la catedral(que no recorde com es diu però que té nom de dona). Mentre feiem cua coneguerm un xic brasiler que vivia a Londres però que havia viscut q Vic(poble de Catalunya)i a un personatge que va fer que la cua se'ns fera un poquet més divertida.
eixe dia dinarem fondue i raclette(tipical turistic) però estava bonissim. Per la vespra toparem amb la festa del "Dia del Orgullo Gay" franchute(lo mateix que en Madrid però en gabachos)molta carrossa, molt de color i molta tolerància de tots els presents.
Per la nit soparet pel barri llati(un barri que no dorm mai) i després passeig per la vora del riu i a dormir.
ARRIVADA A LA FRANCE
I ací etem xafant sol frances!!!!!Han arrivat "las ranitas peleona" a la france.(ens posarem totes la mateixa camiseta per petició popular, encara que a algunes no ens afavoria el color eh Carmen???)
De esquerra a dreta: Carmen, Cris, Jessi, Vero et moi.
Ací estavem sopant en un restaurant on, casualitats de la vida, el propietari es dedicava a la natació professional, igualet que mosatros, encara que nosaltres a un nivell amateur.
De esquerra a dreta: Carmen, Cris, Jessi, Vero et moi.
Ací estavem sopant en un restaurant on, casualitats de la vida, el propietari es dedicava a la natació professional, igualet que mosatros, encara que nosaltres a un nivell amateur.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario